Torna a ballar el neguit
dins del pit, d’aquell bon petó,
de llavis tendres de color,
i que és secret no dit.
Ball fosc d’ulls tancats:
per sentir més meves
les teves mans,
per fer fora el nostre voltant
i fer teu, aquest,
el meu cant
I, ara que és de nit,
ballo dins del record,
fent fora l’oblit,
fosc, i fràgil com cristall;
vull el record del petó
humit i de vermell corall.
Aquells passos compartits…
el nostre ball…
ball mai no dit,
el nostre ball
ball sense fi.
3 comentaris:
...amb aquest ball...quina manera més dolça d'anar a dormir =)
bona nit..frangollón! :*
Llegir el teu blog ha inspirat els meus versos més desendreçats.
Gràcies waperes.
Jo tb vull sopar mooooooooolt!
(entresetmana vaaaaaa)
jajaja diga'm-ho a mi bita! però em va treure hores de son. jaja
Demà quedem per dinar, i diga-li a la Clara! i a veure quan sortim de festa; però prometo no fer-te aquests balls.
Publica un comentari