dijous 27 de novembre de 2008

SEIS GOTAS AUN POR LLEGAR



Seis gotas golpearon el capó.

Los segundos enlazaron nuestros dedos.

Los minutos murieron en bocas

que pactaron no separarse más.


Sesenta gotas golpearon el capó.

Los minutos acaloraron nuestros cuerpos.

Las horas vivieron la pasión

que el Tiempo supo esperar.


Seiscientas gotas golpearon el capó.

Y el éxtasis de los segundos y los minutos

desembocó en horas de sudor,

traducidas en placer,

al ritmo de seis mil gotas.


Las seis gotas volvieron.

No recuerdo cuándo;

me dio igual el porqué,

Sólo dos luciérnagas fueron testigo,

junto al humo y los cristales empañados,

de una noche aún por llegar.

6 comentaris:

rudilleces ha dit...

un homenatge al Orlando de Woolf? Què et va semblar el concert? et vaig veure però estaves enmig de la multitud!

Tripolar ha dit...

Sigues en el género de la lírica... me parece admirable pq es muy dificil escribir algo decente en este plano...

qué peli hay este martes???

Dua ha dit...

Oh! Saltant per aquests mundos de dios he arribat aquí. Almenys el blog no te'l tancaran. M'ha cridat l'atenció això de l'Orlando. Com va anar el de Depedro, per cert? Ja em va dir el Sr Reactable que pintava mu bieng.
Un mundo feliz també era dels meus preferits...Ara alterno, fa un parell de mesos era El Guardián Entre El Centeno, ara és La insoportable levedad del ser. Em falta rellegir Huxley, tot són cicles, em penso.

Bienve Prieto ha dit...

Por fin!!! Hacía siglos que no escribías aquí!!!! Y qué bonito...

Pau González Gost ha dit...

mha agradat molt, el ritme de les gotes que cada vegada són més, que quasi es tornen un torrent i que s'ajunten al torrent del sexe dintre el cotxe. no coneixia aquesta faceta teva!

Ana Márquez ha dit...

Hermoso esto de decir tanto con tan poco. Felicidades, artista